Avatar de Usuario
Jaumequalsevol
Serratiano Master
Mensajes: 1853
Registrado: Mié May 30, 2007 9:10 pm
Ubicación: Cervelló (Barcelona)

Re: Memoria de la Cançó, con Serrat

Dom Jun 06, 2010 9:51 am

Cançons contra Franco

El Museu d'Historia commemora els cinquanta anys de la Nova Cançó

PÚBLICO.ES | ANTONI BATISTA | BARCELONA | 04/06/2010 08:20

El 10 de maig del 1972, el capità general de la IV Regió Militar, Joaquín Nogueras, instava el governador civil de Barcelona, Tomás Pelayo Ros, que actués contra Raimon. L'eco mobilitzador de la Nova Cançó preocupava a les sales de banderes perquè, segons queda clar a la carta del militar, aglutinava els dos principals enemics derrotats a la guerra civil, el comunisme i el catalanisme, les espanyes roja y rota. No cal dir que a partir d'aquella veritable transmissió d'ordres, Raimon va ser prohibit. Diu el governador en resposta al capità general (25 de maig del 1972): "Por lo que se refiere al cantante Raimon, se le ha prohibido por ahora todo tipo de actuación, como ya ocurrió en tiempos anteriores".

Quan els nervis per la previsible mort del dictador eren a flor de pell, la Direcció General de la Seguretat de l'Estat prohibeix tota mena de recitals i concerts pop a través d'una circular (29/7/75), i distribueix a tots els governadors civils una insòlita lista negra, talment titulada així, on constaven els cantants desafectes que calia prohibir, censurar o vigilar.

La llista negra
Els arxius de la Brigada Social ja anaven plens de fitxes de cantants i d'atestats de recitals, però la Transició encara els va fer més gruixuts. Figuraven a la llista negra vint-i-un cantants, quinze dels quals eren catalans, i algun ja amb un ampli historial delictiu. Raimon estava fitxat com a catalano-separatista amb el nom Raimon Pelegero San chis (alias) Raimon, al costat de Joan Manuel Serrat, Quico Pi de la Serra i Ramon Muntaner; com a catalanistes sense adjectius tenien fitxa Miquel Porter, Guillermina Motta i Enric Barbat.

A Maria del Mar Bonet la van entaforar amb el colofó comunista, arran de ser detinguda el 1972 per donar cobertura a la infraestructura a l'Agencia Popular Informativa (API), iniciativa per difondre a l'interior i a l'exterior allò que la premsa oficial silenciava, que tirava endavant un grup de periodistes demòcrates, però que tenien entre els seus líders Andreu Claret, Jordi Socías i Jorge González Aznar, d'amplíssims historials en les lleixes PCE-PSUC.

Rafael Subirachs, bon amic de Maria del Mar Bonet a través del grup pioner Els Setze Jutges, del qual ells ostentarien els números 14 i 15, seria detingut en una caiguda de l'Assemblea de Catalunya, el 8 de setembre del 1974. Lluís Llach, jutge número 16, s'havia exiliat el 1971 per la seva militància a la universitat, però va haver de tornar a marxar arran dels recitals que va fer al Palau de la Música, el març del 1975, que li van costar detenció i multa.

Serrat s'exiliarà l'octubre del mateix 1975 per haver fet unes declaracions a Mèxic contra les últimes execucions del franquisme; la nota de la lista negra no deixa marge a la interpretació: "A partir del 7-10-75 se prohibe su actuación en todo el territorio nacional". Llach s'estarà vuit mesos a París, i Serrat es quedarà a Mèxic fins a l'agost del 1976, perquè aquí el posen en ordre de cerca i captura.

L'aliança de Xavier Ribalta amb l'etern proscrit Paco Ibáñez també el té condemnat a un permanent ostracisme i s'ha de consultar a l'autoritat superior per cada permís que demana.

A banda de les actuacions personals contra cantants, quan els recitals són possibles la censura és implacable. Naturalment, no hi havia oficialment presos polítics i Raimon s'havia d'empassar l'"hem vist tancats a la presó homes plens de raó", a Pi de la Serra no li deixaven convocar una manifestació penjada en un ragtime de Big Bill Broonzy, i Llach havia de callar els preciosos versos en què incitava a lluitar sense tenir cap eina. Per exemple.

Lluitant, tanmateix, contra tots els elements, la Cançó esdevé un dels principals motors de la mobilització contra la dictadura i a favor de les llibertats democràtiques i nacionals. Vázquez Montalbán es va treure de la màniga que la Cançó era el moviment de masses més important de l'Estat espanyol des del Concili de Toledo a finals del segle IV i els recitals van esdevenir veritables succedanis de mítings polítics. Els concerts més significatius es prolongaven en manifestacions al carrer, dissoltes per la policia, que ni amb el gran Pete Seeger es va tallar, i li va impedir un recital a la Universitat de Barcelona l'any 1971, en un dia històric per la modernització de la repressió perquè estrenaven un camió mànega que llançava aigua a forta pressió, popularment conegut com el botijo.

Una dona anomenada Sisa
La fal·lera de la intolerància va fins i tot més enllà dels continguts directament polítics, i la policia vigila locals nocturns com Bocaccio i Zeleste, i arriben a prohibir un Sisa que ni tan sols saben qui és, ja que en un document el qualifiquen com "la cantante Sisa".

La temàtica contra la repressió serà un leitmotiv d'aquella Cançó compromesa. Raimon narrarà la tensa espera d'una detenció a De nit a casa, junts i Quan creus que ja s'acaba, escrites durant l'estat d'excepció del 1969, tot i que el discurs de Raimon és més genèric, cantant, per exemple a Contra la por, aquella angoixa de caure en les llargues mans d'una policia que maltractava sense miraments.

Lluís Llach també donarà joc a aquella tensió que podia arribar a paralitzar, mentre que Pi de la Serra en fa una trilogia satírica posant literalment a parir la policia, amb tota mena de subterfugis retòrics. Maria del Mar Bonet canta Què volen aquesta gent?, un text de Lluís Serrahima que explica la detenció d'un estudiantal qual la policia suïcida.

Ovidi Montllor no s'està d'usar transsumptes del Manifest Comunista en diferents lletres. Marina Rossell evoca, amb lletra de Maria Aurèlia Capmany, l'afusellament de Txiki, que ha costat l'exili a Serrat. Ribalta s'esgargamella amb l'històric No passareu, amb text d'Apel·les Mestres. Joan Isaac canta l'executat Puig Antich. I, en fi, Raimon i Llach donen a l'antifranquismeels seus himnes de combat, Diguem no i L'estaca, i és un home de la Cançó, Rafael Subirachs, qui ressuscita la lletra històrica d'Els segadors, que cantarà amb un emotiu tornaveu de cent mil persones al festival de Canet del 1975.

Allò que va començar com una reunió d'amics de La Trinca, amb el nom de Sis Hores de Cançó a Canet, va acabar sent el Woodstock català, però els grans recitals mobilitzadors van ser els de Raimon, Llach i Pi de la Serra al Palau dels Esports, amb la mort de Franco i el primer gran trasbals de la Transició.

És especialment significatiu el de Raimon, del 30 d'octubre del 1975, dia en què Franco traspassava els poders al príncep Joan Carles. El governador civil, Rodolfo Martín Villa, se la juga autoritzant-lo, i Raimon se la juga fent-lo amb totes les pressions a sobre. Però el fa, i asseu a primera fila tota l'oposició democràtica no clandestina: Ardiaca, Armet, Benet, Carbonell, Cornudella, Frutos, Obiols, Pujol, Reventós, Ribó, Roca, Colominas, Solé Barberà, Solé Tura, Xirinacs... El públic militant crida l'eslògan de l'Assemblea de Catalunya, Llibertat, amnistia, Estatut d'autonomia!, la policia exigeix que el recital s'acabi a la mitja part però Raimon aguanta i estrena Jo vinc d'un silenci i la gent crida una nova consigna: "Qui perd els orígens, perd identitat".

La Nova Cançó sorgeix el 1959 amb el manifest Ens calen cançons d'ara, signat per Lluís Serrahima sota inspiració de Josep Benet. La idea era crear un nou mitjà de comunicació que atrapés els joves, amb el llenguatge pop amb què s'inauguraven els feliços seixanta del rock'n'roll i els Beatles, però en català. Es tractava de treure la maltractada llengua soterrada a les catacumbes pel franquisme i fer un salt generacional que la popularitzés i l'oxigenés d'una obligada militància resistencialista: "Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa", deia Espriu amb la veu de Raimon.

Però la timidesa inicial de seguida va trencar aigües, i el 1959 és també l'any de la irrupció de la primera cançó de Raimon Al vent, que representarà tot un altre plantejament curull de contingut d'esquerres. Les lletres de consum en català es van convertir en proclames polítiques que van mobilitzar fins a esdevenir un dels grans problemes del franquisme.

No hauria estat possible, però, celebrar-ne el cinquantenari si un exigent substrat estètic, en les lletres i en les músiques, no hagués donat cobertura a l'ètica. El Raimon símbol d'abans prepara ara un nou disc a punt de complir 70 anys de plenitud i maduresa creativa, mentre una nova generació, el grup VerdCel, versiona amb aires nous els seus temes de sempre.
Saludos,

Jaume

Vídeos cortos (canciones) : https://www.youtube.com/user/jaumequalsevol
Vídeos largos (recitales, programas varios, ...) https://www.youtube.com/channel/UC9_-nm ... PnSstFQu3A

Ja no vull allistar-me sota de cap bandera...

Avatar de Usuario
Jaumequalsevol
Serratiano Master
Mensajes: 1853
Registrado: Mié May 30, 2007 9:10 pm
Ubicación: Cervelló (Barcelona)

Re: Memoria de la Cançó, con Serrat

Dom Jun 06, 2010 9:53 am

La banda sonora d'una generació

La mostra és una reivindicació política de la Nova Cançó

PÚBLICO. ES | JORDI MUMBRÚ | BARCELONA 04/06/2010 08:20

L'acte inaugural de l'exposició pels 50 anys de la Nova Cançó no podia ser més adient: un cant coral. Els integrants del cor de cambra Lieder Càmera, que tot i la seva llarga experiència eren els més joves de la sala, van recordar la Noia de porcellana i el No ve d'un pam, entre altres temes. Núria Feliu taral·lejava alegrement les notes de La Trinca mentre movia el vano per rebaixar una calor exagerada. Darrere dels cantaires esperava una gran exposició plena de records i nostàlgia que es podrà visitar fins al 31 d'octubre. La mostra es titula La Nova Cançó. La veu d'un poble i recull la història d'aquest gènere musical capaç d'englobar artistes tan diferents com Pere Tàpies, Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor, Raimon o La Trinca.

Poc abans del cant coral, el president José Montilla, que va reconèixer ser "home de poques paraules", va definir la Nova Cançó com "la banda sonora d'una generació" i va reclamar la seva importància més enllà de l'època franquista: "Malauradament, 35 anys després de la mort del dictador encara, hi ha qui troba subversiu l'ús del català, el basc o el gallec", va criticar, fent referència a la polèmica que va provocar la seva intervenció al Senat en aquestes tres llengües fa deu dies.

El director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, va ser encara més dur i va assegurar que "el discurs de la por s'està tornant a instal·lar". La presentació va ser més política que cultural, fent justícia al que va representar la Nova Cançó durant la dictadura.

"Cançons que protesten"
Després dels parlaments i del cant coral es van obrir les portes de l'exposició, que reuneix prop de 300 objectes. Fotografies, retrats, llibres, manifestos, portades de vinils, i tot amb música de fons. L'exposició està dividida en diverses parts, que evolucionen cronològicament, des dels Setze Jutges fins al Canet Rock. Alguns dels responsables de la Nova Cançó passejaven per l'exposició sense acabar-s'ho de creure. Lluís Serrahima, que va ser un dels impulsors del moviment quan l'any 1959 va escriure el manifest Ens calen cançons d'ara, rebia felicitacions pertot arreu.

Serrahima va explicar a Públic que aquella època va obrir una porta que mai no s'ha tancat: "Ara estan sortint molts grups interessants, com els Manel o Antònia Font". Ells, segons Serrahima, "fan cançons que protesten, que no de protesta". Núria Feliu gairebé es va ofendre per la pregunta sobre l'aportació de la Nova Cançó a la música catalana actual: "Alguna llavor vam plantar! Ara hi ha molta gent que canta en català", va dir.

El cantant i escriptor Miquel Pujadó va explicar que "la Nova Cançó va morir a finals dels seixanta" i, des de llavors, la situació s'ha anat normalitzant. Al principi, els artistes "anaven mancats de referències", però això ja és història. Actualment ja hi ha solistes, grups de pop i de rock. La força de l'Ovidi i l'humor de La Trinca, avui dia, ja no serien al mateix sac.
Saludos,

Jaume

Vídeos cortos (canciones) : https://www.youtube.com/user/jaumequalsevol
Vídeos largos (recitales, programas varios, ...) https://www.youtube.com/channel/UC9_-nm ... PnSstFQu3A

Ja no vull allistar-me sota de cap bandera...

Avatar de Usuario
Pere Mas i Pascual
Serratiano master del universo nivel 2
Mensajes: 10929
Registrado: Vie Ene 19, 2007 7:33 pm
Ubicación: Sentmenat (Barcelona)
Contactar: Sitio web

Re: Memoria de la Cançó, con Serrat

Jue Jul 01, 2010 9:50 pm

Les cuento que mi hija Silvia despues de su periplo por San Sebastian, a vuelto a Barcelona, si visitan algún día esta expo sepan que ahora trabaja en este Museo como responsable de los/las guías de los grupos que visitan este museo.
Ya le he pedido que cuando termine la expo me guarden alguno de estos plafones en los que esta fotografiado Serrat.(por pedir que no quede...)
Saludos.

Avatar de Usuario
Pere Mas i Pascual
Serratiano master del universo nivel 2
Mensajes: 10929
Registrado: Vie Ene 19, 2007 7:33 pm
Ubicación: Sentmenat (Barcelona)
Contactar: Sitio web

Re: Memoria de la Cançó, con Serrat

Mié Jul 07, 2010 7:53 pm

Les dejo un listado de las actividades que ha montado el Museo de Historia de Catalunya, al entorno de esta expo.

Imagen

Avatar de Usuario
Pere Mas i Pascual
Serratiano master del universo nivel 2
Mensajes: 10929
Registrado: Vie Ene 19, 2007 7:33 pm
Ubicación: Sentmenat (Barcelona)
Contactar: Sitio web

Re: Memoria de la Cançó, con Serrat

Dom Jul 18, 2010 12:33 pm

Lo que nunca vimos de la Nova Cançó
Una muestra sobre el movimiento musical en el Museu d'Història de Catalunya recupera fotos inéditas de Raimon y Ovidi Montllor "Hicimos cantando la Transición", destaca la comisaria


Ovidi Montllor, entre un guardia y un barrendero, en el barrio gótico de Barcelona, en 1969. pilar aymerich
Imagen
ALFONS GARCIA VALENCIA
"Por la tarde, mani; por la noche, concierto". La frase resume el espíritu de aquellos jóvenes rebeldes durante los años finales del franquismo. Eran los tiempos de la canción protesta -¡qué lejano suena el término!-, que en el territorio valenciano y en Cataluña recibió la etiqueta de Nova Cançó. El tiempo de Al vent, Els Setze Jutges, Pau Riba, el polifacético Ovidi Montllor y cuando Serrat era tan joven. Fueron años especiales para la música, porque "aquí el final de la dictadura y la transición los hicimos cantando. La canción no tuvo tanta fuerza política y social en ningún otro lugar de Europa". La afirmación es de Pilar Aymerich, la fotoperiodista que ha comisariado junto con Xevi Planas la exposición La Nova Cançó. La veu d'un poble (Museu d'Història de Catalunya, en Barcelona, hasta el 31 de octubre), un proyecto que intenta concederle al movimiento musical toda la trascendencia histórica y cultural que, "injustamente", no se le ha dado hasta ahora.
Son más de mil metros cuadrados, con paneles, vídeos, objetos (la colección de discos de Fermí Puig), pero sobre todo fotografías (el embrión del proyecto, que luego fue a más). Algunas de ellas inéditas o prácticamente desaparecidas desde su publicación en la prensa de entonces.
Es lo que ocurre con una de las imágenes más queridas por Aymerich: la de Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 - Barcelona, 1995) entre un guardia nacional y un barrendero en el barrio gótico de la capital catalana. La fotografía apareció en el primer artículo de prensa de Monserrat Roig, un reportaje en 1969 para la revista Serra d'Or sobre personajes de la cultura que veían constreñida su vocación artística. Al cantante valenciano le prohibían entonces todos los recitales y las letras de sus canciones. Como comenta Paco Muñoz en algunos de sus conciertos, él sí podía cantar algunos de esos temas, pero Ovidi no.
"Lo conocí cuando era camarero en el Ritz y los dos hacíamos teatro", recuerda Aymerich, autora de muchas de las imágenes icónicas del de Alcoi. Como la de La fera ferotge, con el cantautor exhalando humo a todo tren.
Raimon (Xàtiva, 1940) es el otro valenciano emblemático en cualquier historia de la Cançó. ¿Qué sería del movimiento sin Al vent? "Aún me emociona, como ýDiguem noý. Representan una época. Es una lástima que no se hayan acabado de transmitir a las nuevas generaciones". La comisaria explica con cierto pesar y envidia que en emisoras de radio de Francia se pueden escuchar canciones míticas de George Brassens. No ocurre lo mismo, lamenta, a este lado de Pirineos con los autores de aquí: "Somos un pueblo que olvida nuestra historia. No hemos sido justos con la Nova Cançó".
A Raimon se le ve en la muestra en una tierna imagen inédita de 1970, con su mujer, Annalisa, recostada sobre su pierna. Al lado, Xavier Rubert de Ventós y Eugeni Trias. La foto es de Colita. Era 1970, durante el encierro de intelectuales en Monserrat contra el proceso de Burgos. Otro tiempo, no tan lejano.

Avatar de Usuario
llantoalmar
Serratiano Master
Mensajes: 1095
Registrado: Mié Abr 04, 2007 12:00 pm
Ubicación: MADRID

Re: Memoria de la Cançó, con Serrat

Dom Jul 18, 2010 2:16 pm

Anda Pere, no habia visto que habíais abierto este apartado para (La Nova CanÇó),La Nueva Canción.
Aprovechando que Jaume fue y ya expuso algunas imágenes, dejo alguna aquí.

Buen domingo





ENTRADA A LA EXPOSICIÓN


Imagen


Imagen
María Pilar

...De vez en cuando la vida
nos besa en la boca,
y a colores se despliega como un atlas..


Imagen


Imagen

Avatar de Usuario
claudiaM
Serratiano master del universo nivel 1
Mensajes: 3456
Registrado: Mar Nov 17, 2009 12:06 am
Ubicación: Buenos Aires. Argentina
Contactar: Sitio web

Re: Memoria de la Cançó, con Serrat

Dom Jul 18, 2010 2:21 pm

que lindaass!! muchas gracias!
http://24timezones.com/map_es.htm
Cuéntale a tu corazón
que existe siempre una razon
escondida en cada gesto




Imagen
http://claudiase.blogspot.com/

Avatar de Usuario
Luisa
Serratiano master del universo nivel 2
Mensajes: 6222
Registrado: Jue Ene 11, 2007 7:52 pm
Ubicación: SEVILLA (España)
Contactar: Sitio web

Re: Memoria de la Cançó, con Serrat

Dom Jul 18, 2010 9:49 pm

Lo estoy guardando, gracias.
Luisa

Dondequiera que estés, si te acuerdas de mí.

Avatar de Usuario
JULIAI
Serratiano master del universo nivel 1
Mensajes: 3773
Registrado: Vie Jul 03, 2009 2:58 pm
Ubicación: Madrid

Re: Memoria de la Cançó, con Serrat

Dom Jul 18, 2010 10:56 pm

Muchas gracias Pere y Pilar.

Un beso

Juliai
Julia Isabel (Juliai)

Tu nombre me sabe a yerba

Ety Kupferman
Serratiano Master del Universo
Mensajes: 2076
Registrado: Jue Ene 11, 2007 10:40 pm
Ubicación: México, D.F.México

Re: Memoria de la Cançó, con Serrat

Lun Jul 19, 2010 2:21 am

Yo tampoco conocía este apartado y lo recibo con mucho agrado. Seré una asidua visitante.

Gracias a todos los que están colaborando para que los que estamos tan lejos podamos acercarnos un poco mejor a la Nova Canço.

Ety
En caso de duda, consultar a los poetas

Avatar de Usuario
Pere Mas i Pascual
Serratiano master del universo nivel 2
Mensajes: 10929
Registrado: Vie Ene 19, 2007 7:33 pm
Ubicación: Sentmenat (Barcelona)
Contactar: Sitio web

Re: Memoria de la Cançó, con Serrat

Lun Jul 19, 2010 6:55 pm

Gracias Pilar, ahora se donde trabaja mi hija...ja,ja...no tenia ni idea de como era el edificio.

Un abrazo.

Avatar de Usuario
Toni
Serratiano master del universo nivel 1
Mensajes: 5762
Registrado: Sab Ene 13, 2007 9:49 pm
Contactar: Sitio web

Re: Memoria de la Cançó, con Serrat

Dom Ago 01, 2010 7:40 pm

Esta mañana fuimos a la Expo, y es realmente muy emocionante, recordar y ver todo lo que allí hay es muy recomendable.
Y van dos fotos de momento, que de buen seguro a los que la han visitado, les paso por alto, se trata de los ''apuntes'' de la libreta de Miquel Porter, fundador de la Nova Cançó, espero os gusten.Toni

Imagen
Imagen

TRADUCCIÓN:
Se pueden leer las anotaciones, de los recitales programados del colectivo como el del 31 de Mayo de 1965 en el Teatro Romea de Barcelona, Homenaje a los 16 Jueces, presentado por Guillem d´Fak.
-Ser,sentirse y cantar en Catalán,es tan natural como que las uñas crezcan.J.M.Serrat.-
Ser,sentir-se i cantar en Catalá,es tan natural com que las ungles creixin.J.M.Serrat
Videos http://www.youtube.com/user/badi1952

Avatar de Usuario
Toni
Serratiano master del universo nivel 1
Mensajes: 5762
Registrado: Sab Ene 13, 2007 9:49 pm
Contactar: Sitio web

Re: Memoria de la Cançó, con Serrat

Dom Ago 01, 2010 7:45 pm

Dos fotos más, una de Serrat y la otra ''una imagen, vale más que mil palabras''.Toni
Imagen

Imagen
-Ser,sentirse y cantar en Catalán,es tan natural como que las uñas crezcan.J.M.Serrat.-
Ser,sentir-se i cantar en Catalá,es tan natural com que las ungles creixin.J.M.Serrat
Videos http://www.youtube.com/user/badi1952

Avatar de Usuario
Toni
Serratiano master del universo nivel 1
Mensajes: 5762
Registrado: Sab Ene 13, 2007 9:49 pm
Contactar: Sitio web

Re: Memoria de la Cançó, con Serrat

Dom Ago 01, 2010 7:47 pm

:lol: :lol: :lol: Sin palabras.Toni :wink:
Imagen
:wink:
Imagen
-Ser,sentirse y cantar en Catalán,es tan natural como que las uñas crezcan.J.M.Serrat.-
Ser,sentir-se i cantar en Catalá,es tan natural com que las ungles creixin.J.M.Serrat
Videos http://www.youtube.com/user/badi1952

Avatar de Usuario
Luisa
Serratiano master del universo nivel 2
Mensajes: 6222
Registrado: Jue Ene 11, 2007 7:52 pm
Ubicación: SEVILLA (España)
Contactar: Sitio web

Re: Memoria de la Cançó, con Serrat

Dom Ago 01, 2010 10:35 pm

Gracias, Toni, aunque sea virtualmente yo también estuve. ¿Estás más delgado o es mi vista?
Luisa

Dondequiera que estés, si te acuerdas de mí.

Volver a “Libros, Prensa, Noticias”

¿Quién está conectado?

Usuarios navegando por este Foro: No hay usuarios registrados visitando el Foro y 10 invitados