Página 2/4

I de darrera un arbre sortí en Pau, un company de penúries d'oficina, per ensorrar-li un ganivet de cuina al ferit en el clatell com qui descabella un brau.
I l'endemà, assegut als peus del llit, ell li va dir, plorós, amb mala cara, que el maleït malson continuava amb ell al mig del carrer amb una pistola a la mà que encara fumejava pel canó. La gent cridava, plorava i corria. Ella volia moure els peus i no podia. Què és el que estava passant? Qui collons era aquell mort?
En Pau tampoc pogué fugir. Voltats de policies, cotxes i sirenes, les mans enmanillades a l'esquena, a cops de puny i empentes se'ls van endur en un furgó. Després un raçó fosc i un llum als ulls i uns homes fent preguntes i amenaces en relació a un mafiós mort a la plaça per dos fanàtics fidels a diabòlics rituals.

Página 1       Página 2       Página 3       Página 4